U2. Seguretat i residus

1. El risc laboral

Risc laboral és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del seu treball.

A la pàgina principal de la societat de prevenció ASEPEYO podeu trobar la normativa de Prevenció de Riscos Laborals.

Els riscos laborals més comuns afecten la salut física dels treballadors: cops, vibracions, soroll, temperatures extremes (fred o calor), il·luminació excessiva o deficient, radiacions, ingesta de contaminants (en l’aire o en els aliments), ergonomia (dolors per males postures), etc.

Però també hi ha d’altres que afecten la salut emocional o mental dels treballadors, com són: competència entre companys de treball, rebuig social, pressió per part dels caps o superiors, excés de treball, falta de motivació, assetjament laboral (mobbing), etc., que deriven en estrés, fatiga, desànim, baixa autoestima o depressions dels treballadors.

Els riscos laborals poden ser evitables o no evitables:

Els riscos evitables.- són aquells que es poden eliminar substituint els elements que originen el risc o introduint sistemes de protecció. Exemples:

Un accionament doble obliga el treballador a prémer dos botons de forma que evita que una mà estigui en un lloc perillós mentre l’altra acciona la màquina. El botó vermell és el de parada d’emergència.

En aquest cas, un sistema d’enclavament (és com un interruptor de seguretat) evita accionar el muntacàrregues si no estan ben tancades totes les portes.

Riscos no evitables.- són aquells que no es poden eliminar fàcilment, però al menys es tractaran de reduir. Exemples: les distraccions dels treballadors en una cadena de muntatge es tracten d’evitar rodant els llocs de treball per tal de no estar sempre fent la mateixa operació repetitiva.

Classificació dels riscos laborals:

▪ Riscos en la seguretat.- produïts per talls per cops, talls, caigudes, cremades, electrocucions, explosions, males postures o altres lesions corporals.

▪ Riscos en la higiene.- produïts per l’acció d’agents contaminants:

- Físics: soroll, vibracions, pols, etc.

- Químics: partícules radioactives, pintures tòxiques, verí, etc.

- Biològics: bacteris i fongs.

▪ Riscos en l’ergonomia.- produïts per males postures, operacions repetitives, excés de càrrega, etc. Exemple: distància inadequada a la pantalla de l’ordinador, alçada de la cadira no adequada respecte de la taula, seure amb les cames creuades, carregar massa pes, etc.

▪ Riscos psicosocials.- estan relacionats amb les condicions amb que el treballador percep la seva situació laboral: assetjament laboral (mobbing), pressió per part dels caps per a acabar una feina a temps, desprestigi o males relacions entre companys, insatisfacció professional, no reconeixement del treball, etc.

2. Causes dels riscos laborals: errades humanes i fallades tècniques

L’origen més comú dels riscos laborals són les errades humanes, que venen a suposar un 90% dels accidents laborals. Exemples: escassa formació, falta d’elements de protecció, imprudència, cansament, falta de son, begudes alcohòliques a l’esmorzar, fumar, fer ús del mòbil,…

També hi ha causes tècniques degudes a les instal·lacions o manteniment deficient de la maquinària. Exemples: trencament dels cables de suspensió d’una grua, trencament del mecanisme d’un motor, curtcircuit a una instal·lació elèctrica, escapament de gas d’una instal·lació d’alimentació a una màquina tèrmica, etc.

3. Conseqüències dels accidents laborals

El treballador pot patir un traumatisme, una malatia professional (gent exposada a radiacions continuades o a la presència d’agents contaminants com l’amiant de la uralita), una incapacitat temporal o permanent, o fins i tot, la mort.

L’empresari:

- Si no és responsable directe de l’accident, haurà de fer-se càrrec de la contractació d’un nou operari, la seva formació i reconduir el funcionament del lloc de treball (possibles pèrdues de temps, materials, encomandes fallides, pèrdua de clients, etc.).

- Si és responsable de l’accident, per no haver complit les mesures de seguretat mínimes exigibles, a més de fer-se càrrec de les despeses anteriors, podrà ser multat per la Conselleria de Treball, i fins i tot, condemnat a presó i/o a indemnitzar el treballador.

La Seguretat Social haurà de fer-se càrrec de les despeses econòmiques derivades dels tractaments sanitaris i subsidi del treballador.

Els accidents més comuns tenen com a origen:

- Utilització d’eines manuals i màquines eina: cops, talls, cremades, projecció de partícules, …

- Caigudes degudes a desnivells, desordre, cables o treballs en altura.

- Electrocucions per sobrecàrrega de línies, defectes d’aïllament (parts de màquines que per un mal contacte queden en tensió), cables en mal estat, automàtics de protecció mal dissenyats, etc.

- Formació insuficient de treballadors novells, distraccions, inconsciència del perill, …

4. La prevenció

La prevenció està regulada per llei i obliga els empresaris a organitzar i planificar les activitats laborals adoptant les mesures de seguretat preventives que calguin, segons les característiques del lloc de treball, per tal que els treballadors treballin de forma segura.

Primerament es tractarà d’evitar l’exposició al perill. Exemple: utilitzar robots o màquines automatitzades per a tasques perilloses.

Si aquestes màquines no són possibles o no es poden comprar perquè costen molts diners, la segona opció és utilitzar mitjans de protecció col·lectiva, és a dir, dissenyats per al conjunt dels treballadors. Exemple: un sensor de presència que eviti l’accionament d’una màquina si hi ha algú en les seves proximitats, o un enclavament que eviti l’accionament d’una màquina elèctrica si no s’ha accionat una palanca de seguretat, o un accionament bimanual que eviti l’exposició de les mans als perills.

Si no es poden fer servir les proteccions anteriors, es tractarà de protegir el treballador mitjançant els elements de protecció individual: casc, calcer de seguretat, ulleres i guants de protecció, màscares, equips de respiració, arnés, …

Principis de l’acció preventiva:

• Evitar els riscos.
• Avaluar els riscos que no es puguin evitar.
• Combatre els riscos a l’origen.
• Adaptar el treball a la persona.
• Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
• Substituir el perillós pel que comporti menys perill.
• Planificar la prevenció.
• Adoptar mesures que anteposen la protecció col·lectiva a la individual.
• Donar les degudes instruccions als treballadors.

5. La protecció

La protecció del treballador es duu a terme mitjançant els EPIs o Equips de Protecció Individual.

L’equipament de la maquinària es duu a terme mitjançant:

• Mesures preventives.- Tracten d’evitar l’accident. Exemples: impediment d’accés a zones o parts perilloses d’una màquina interposant tanques, barreres, viseres, interruptors d’obertura del circuit elèctric quan detecten presència, enclavaments que obliguen a realitzar accions prèvies segures per tal de poder accionar una màquina, etc.
• Mesures passives.- Tracten de reduir o controlar un accident. Exemples: extintors i mangueres de protecció contra incendis, para-xocs,  para-raigs i presa de terra en instal·lacions elèctriques, etc.
• Mesures actives.- Actuen automàticament quan es produeix un accident. Exemples: rociadors automàtics en instal·lacions de protecció contra incendis, interruptors automàtics diferencials en instal·lacions elèctriques (no eviten el mal contacte o defecte elèctric sinó que actuen automàticament quan aquest es produeix), dispositius de bloqueig i parada automàtica de màquines quan es produeix alguna circumstància anormal, etc.

Els factors de risc més comuns derivats de l’utilització de maquinària són:

• Elements mòbils i de transmissió.
• Manteniment deficient de la màquina.
• Projecció d’elements de la màquina.
• Projecció de partícules.